Normes de Castelló de la Plana

1. S’escriu p davant t, c, s, n (asèpsia, hipnòtic); b davant d (hebdomadari). Excepcions: dissabte, dubte, sobte.

2. Davant l i r mai s’escriu v.

3. Davant e, i, se representa el so gutural de g mitjançant la intercalació d’una u muda (guerra).

4. El so gutural de c davant e, i, se representa mitjançant la q seguida de u muda (que, quina).

5. El so gutural de c davant una u i altra vocal que formen una sola síl·laba se representa per q. Si la segona vocal és e, i damunt la u s’escriu la dièresi, (quant, freqüent, obliqüitat, quota).

6. En principi de paraula s’escriu ad i no at (adjacent). Excepcions: Davant z (atzembla) i en atlas, atlàntic, atleta, atmosfera).

7. El só palatal de g se representa davant e, i, per g (gesta, gent, girar).

8. Per tal de distingir la ll (aquell) de la l geminada o doble (intel·ligència, mol·le) s’escriu entre les dues l un punt volat.

9. Davant b, p, m, s’escriu m i no n per regla general (semblar, ampriu, immaculat) llevat d’alguns casos per tractar-se de composts i derivats (granment, tanmateix).

10. Davant f s’escriu n en con, en, in, (confirmar, enfit, infecció), llevat d’émfasi, emfisema, emfitèutic i emfraxi. En qualsevol altre cas s’escriu davant f sempre m (àmfora, amfibològic).

11. Davant consonant, fora b, f, p, i m, s’escriu n i no m.

12. S’escriu mp en asímptota, assumpció, assumpte, atemptar, compte, (cast. cuenta), consumpció, consumptiu, contemptible, eclàmpsia, exmpció, exempt, metempsicosi, palimpsest, perempció, peremptori, preempció, presumpció, presumptiu, promtpe, redempció, redemptor, resumpció, símptoma, sumpció, sumptuós, temps, temptar, temptativa, transumpte i en llurs composts i derivats.

13. El so de rr se repesenta per r darrere consonant i també darrere dels prefixes ante, contra, sobre, supra, uni, bri, tri, anti, hipo, mono, di, tetra, poli, i a privatiu (antireligiós, arítmic).

14. El so alveolar sonor z de (cosa) se representa per z en principi de paraula i darrere de consonant i per s entre vocals (zero, dotze, casa). Excepcions: dacsa, endinsar, enfonsar i en el prefixe trans (transigir).

15. El so alveolar sord de s (massa) se representa en principi de paraula i darrere consonant per s o c segons l’etimologia, i entre vocals per c o ss, també segons l’etimologia. Davant, a, o, u la c pren la forma de ç (c trencada): (serp, sèquia, cendra, València, pansa, mustaçaf, açut, possessió).

16. S’escriu c o ç i no s darrere c (acció), fora sacsar i sos derivats; en les terminacions ància, ència (repugnància, València); en les terminacions ança, ença quan son sufixes de derivació o venen de paraules que porten c (esperança, creença, França; però ansa, pensa);

17. L’apòstrof s’escriu davant o darrere consonant o consonants, restes d’una paraula monosil·làbica que ha perdut la seua vocal per elisió, com un article o un pronom àton (l’home, de l’home, porta’l).

18. Les formes no apostrofades ni accentuades dels pronoms personals que seguixen immediatament una forma verbal s’escriuen unides a ella mitjançant un guionet, i quan són dues o més eixes formes pronominals van també unides les unes a les altres mitjançant el guionet (portar-te, portar-te-ho, portar-te’ls).

19. S’escriu el guionet en paraules compostes unint les parts components quan estes ho són del prefixes pseudo, sots, vice, ex (en casos com ex-president); en les compostes de forma personal de verb i substantiu (guarda-robes), i de substantiu acabat en vocal i adjectiu (o participi) iniciat per r, s, x (cama-sec); en sord-mut, quasi-contracte, pre-romà, pro-sector, depús-ahir, nord-est, històric-arqueològic i consemblants.

20. La lletra h no més s’escriu quan ho exigeix la etimologia, no mai per a substituir una consonant perduda (haver, ahir; però raó no rahó).

21. S’accentuen totes les paraules agudes que terminen en vocal: anirà, anirè, aní, condició, algú.

Les paraules que terminen en as, es, is, os, us: vindràs, cortés, país, capciós, confús.

Les agudes que terminen en en, in: ofèn, esplín.

Les paraules esdrúixoles s’accentuen totes: màxima, múltiple, custòdia, cúria, València.